Tota aquesta colla d’indocumentats, robaperes, estafadors, mafiosos, excrecències polítiques i humanes dels sociates s’han llençat a la iugular del Dr. Ramon Tremosa per expressar públicament el que la majoria del país pensa.
Però ai las! Si una cosa no permet aquesta màfia és que algú gosi posar en evidència “uno de los nuestros” (s’entén que un dels seus). Amb un control total, totalitari, sobre tots els mecanismes de poder al nostre país, amb una superposició de poders controlats pels sociates, amb una maquinària mediàtica mai vista… que algú gosi criticar un dels seus és motiu de casus belli.
I té raó, tota la raó del món, el Dr. Tremosa. I ho ha dit tothom qui ha gosat parlar, que la convocatòria de les eleccions el dia assenyalat per l’al·lòcton és un autèntic escarni al país, una imposició pròpia d’un sàdic, d’algú que només té al cap violar el país, el seu esperit, la seva democràcia. Algú al que se li enfot tot una merda, i que prefereix veure com el país ni pot aprovar els seus pressupostos abans que convocar unes eleccions.
Convocar unes eleccions a l’empara d’un Barça-Madrid és un exercici d’autoritarisme franquista. És convidar a l’emprenyamenta simplement per veure com la gent normal s’exclama de tanta demència. Què podíem esperar del perico que presideix la Generalitat? Doncs això, que busqués la data que més ens pogués putejar a tots. Començant pels presidents de mesa, pels vocals, pels interventors, pels apoderats… per tothom que aquell dia ha de complir un deure democràtic: anem a fotre’ls, per demòcrates, per culés i per catalanistes.
Sentir penya que tota la seva puta vida ha estat xuclant de la mamella o de la titola pública, com l’Iceta, parlant de “nen de papà” en relació al Dr. Tremosa és tan irritant com l’estúpida solmnitat de les coses òbvies amb què parla –és un dir- l’al·lòcton. Gent que no té ni ofici ni benefici, que tota la seva miserable vida s’ha arrossegat pels sous públics guanyats a dit, per ser el més servil, el més gàngster o el més malparit de la colla.
Hi ha un límit en la nostra capacitat de resistència sense fer una barbaritat. I aquest límit s’està fregant. No és possible aguantar tanta impostura, tanta indignitat, sense fer res.
Per sort per a ells, els qui creiem en la democràcia i en la llibertat, sabem que tenim un mecanisme per acabar amb ells: les eleccions. I no ho dubteu, aquestes eleccions l’objectiu són ells, és la seva abjecta i mesquina existència política, gràcies a la qual –i a Esquerra- estan a punt d’aconseguir allò que cap dictadura havia aconseguit: ensorrar el país.
Sí, en Montilla és el perfecte subproducte del franquisme sociològic que encara té emmanillat el país. El xantatge social, l’etnicisme com a argument polític, tot això són subproductes del franquisme, i en Montilla i els sociates són els seus grans gestors.
El 28-N hem d’acabar amb ells. D’una vegada i per totes. I després ja parlarem de les nostres coses.
Però ai las! Si una cosa no permet aquesta màfia és que algú gosi posar en evidència “uno de los nuestros” (s’entén que un dels seus). Amb un control total, totalitari, sobre tots els mecanismes de poder al nostre país, amb una superposició de poders controlats pels sociates, amb una maquinària mediàtica mai vista… que algú gosi criticar un dels seus és motiu de casus belli.
I té raó, tota la raó del món, el Dr. Tremosa. I ho ha dit tothom qui ha gosat parlar, que la convocatòria de les eleccions el dia assenyalat per l’al·lòcton és un autèntic escarni al país, una imposició pròpia d’un sàdic, d’algú que només té al cap violar el país, el seu esperit, la seva democràcia. Algú al que se li enfot tot una merda, i que prefereix veure com el país ni pot aprovar els seus pressupostos abans que convocar unes eleccions.
Convocar unes eleccions a l’empara d’un Barça-Madrid és un exercici d’autoritarisme franquista. És convidar a l’emprenyamenta simplement per veure com la gent normal s’exclama de tanta demència. Què podíem esperar del perico que presideix la Generalitat? Doncs això, que busqués la data que més ens pogués putejar a tots. Començant pels presidents de mesa, pels vocals, pels interventors, pels apoderats… per tothom que aquell dia ha de complir un deure democràtic: anem a fotre’ls, per demòcrates, per culés i per catalanistes.
Sentir penya que tota la seva puta vida ha estat xuclant de la mamella o de la titola pública, com l’Iceta, parlant de “nen de papà” en relació al Dr. Tremosa és tan irritant com l’estúpida solmnitat de les coses òbvies amb què parla –és un dir- l’al·lòcton. Gent que no té ni ofici ni benefici, que tota la seva miserable vida s’ha arrossegat pels sous públics guanyats a dit, per ser el més servil, el més gàngster o el més malparit de la colla.
Hi ha un límit en la nostra capacitat de resistència sense fer una barbaritat. I aquest límit s’està fregant. No és possible aguantar tanta impostura, tanta indignitat, sense fer res.
Per sort per a ells, els qui creiem en la democràcia i en la llibertat, sabem que tenim un mecanisme per acabar amb ells: les eleccions. I no ho dubteu, aquestes eleccions l’objectiu són ells, és la seva abjecta i mesquina existència política, gràcies a la qual –i a Esquerra- estan a punt d’aconseguir allò que cap dictadura havia aconseguit: ensorrar el país.
Sí, en Montilla és el perfecte subproducte del franquisme sociològic que encara té emmanillat el país. El xantatge social, l’etnicisme com a argument polític, tot això són subproductes del franquisme, i en Montilla i els sociates són els seus grans gestors.
El 28-N hem d’acabar amb ells. D’una vegada i per totes. I després ja parlarem de les nostres coses.
