Avui som més ghetto que mai. Avui no som res si no som Sud. Avui ens silencien. Avui ens humilien. Un cop més. Però malgrat la ràbia que sentim, som més forts que mai. Aquesta repressió, aquest silenci a què se'ns vol condemnar ens fa encara més forts. Perquè ens fa més poble. Perquè avui tots som Sud. I perquè això ens ajuda a recordar que no serem res si no som poble. I així som. I així serem. Essent poble. Essent Sud.
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
país que ja no hi és,
que s’amaga del temps
dins el cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls,
llàgrimes de lluita i futur.
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
del front meridional,
del parlar refugiat
del somni exiliat.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls
llàgrimes de lluita i futur.
